Va néixer a Barcelona el 29 d’abril de 1937. Va estudiar el Batxillerat al Col·legi dels Gns. Maristes de Barcelona, i l’any 1954 va estudiar Filosofia i Teologia al Seminari Major de Barcelona. Va obtenir també el títol de Magisteri.

Va ser ordenat prevere el 17 de setembre de 1961 per l’arquebisbe-bisbe Gregorio Modrego Casaus, a la parròquia de Santa Maria de Cornellà.

Va ser enviat a Roma l’any 1962 per fer la llicenciatura In utroque iure a la Universitat Pontifícia Lateranense; també hi va fer el doctorat i va publicar la seva tesi doctoral sobre “El Derecho de asociación en la Iglesia”.

De tornada a Barcelona va ser membre de l’equip sacerdotal del Guinardó —el seu barri natal—, professor de religió a l’Institut IPSE de Barcelona, consiliari dels Equips de la Mare de Déu i consiliari diocesà dels Graduats d’Acció Catòlica.

Va ser notari-secretari del Tribunal Eclesiàstic de Barcelona, i l’any 1973 va ser nomenat jutge viceprovisor d’aquest Tribunal. Ha estat professor de dret canònic a la Facultat de Teologia de Catalunya, a l’Institut Teològic Martí Codolar dels Pares Salesians i a l’Institut Superior de Ciències Religioses.

L’any 1979 el cardenal Narcís Jubany el va nomenar vicari general de Barcelona amb l’encàrrec especial d’assegurar la coordinació de tots els organismes de la Cúria diocesana. Se li va confiar també la coordinació dels tres consells diocesans —l’Episcopal, el Presbiteral i el Pastoral— i la presidència de la comissió assessora de nomenaments parroquials, i va ser membre del Col·legi de Consultors.

El 13 de novembre de 1987 el papa Joan Pau II el va nomenar bisbe auxiliar de Barcelona. Va rebre l’ordenació episcopal el 27 de desembre del mateix any a la Catedral de Barcelona.

Des de l’any 1971 fins l’any 1977 va ser vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, i l’any 1977 va passar a ser-ne secretari. A la Conferència Episcopal Tarraconense va ser l’encarregat de la pastoral de joventut, de la pastoral de la salut i de les relacions amb els ordes i congregacions religiosos.

Quan Mons. Ricard M. Carles va ser nomenat arquebisbe de Barcelona el va nomenar vicari general.

L’any 1983 va ser elegit president de l’Associació Espanyola de Canonistes. L’any 1986 va publicar el llibre Las Asociaciones de fieles, del qual se n’han fet cinc edicions.

Des de l’any 1990 fins l’any 2002 va ser president de la Junta Episcopal d’Assumptes Jurídics de la Conferència Episcopal Espanyola, i actualment és membre d’aquesta Junta Episcopal.

El 17 de maig de 1991 va ser nomenat bisbe de Tortosa, i va prendre possessió de la diòcesi el 7 de juliol de 1991. Com a bisbe de Tortosa va participar en el concili provincial Tarraconense.

El 20 de febrer de 1997 va ser nomenat arquebisbe metropolità de Tarragona, i va prendre possessió d’aquesta seu metropolitana i primada el 13 d’abril del mateix any. És president de la Conferència Episcopal Tarraconense i membre de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola.

L’any 1996 el papa Joan Pau II el va nomenar Consultor del Consell Pontifici per als Laics, encàrrec que li va ser renovat per a un quinquenni més el 27 de novembre de 2002.

El 16 de desembre de 2002 el sant pare Joan Pau II el va nomenar membre del Consell Pontifici per als Textos Legislatius.

El 15 de juny de 2004 fou nomenat Arquebisbe Metropolità de Barcelona.

A més dels llibres abans citats, ha publicat molts treballs a les revistes especialitzades i de divulgació sobre qüestions canòniques i pastorals relatives especialment al matrimoni, a l’organització de l’Església i a les relatives entre l’Església i l’Estat.