Inauguració del ministeri pastoral
  
Excm. i Rvdm. Mons. Lluís
Martínez Sistach.
Homilia de Mons. Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona, en la missa d’inici del seu pontificat.
Basílica de Santa Maria del Mar, 18 de juliol de 2004

Amb goig inicio avui el meu ministeri episcopal en aquesta estimada Església metropolitana de Barcelona en la qual he rebut el baptisme —aquesta Basílica de Santa Maria del Mar m’ho recorda entranyablement—, la vocació sacerdotal, el ministeri presbiteral i episcopal. Vinc a tots vosaltres amb una actitud d’agraïment i perquè prengueu possessió de mi. Sóc ben conscient que l’encàrrec que el Sant Pare m’ha confiat consisteix a estimar i servir aquesta Església que té unes arrels antiquíssimes i que fretura per ser sempre fidel al Senyor per tal d’anunciar la bona nova de Jesús als homes i dones de la nostra societat.

La paraula de Déu d’aquest diumenge il·lumina de manera ben diàfana el ministeri del bisbe diocesà i el treball de tots els membres de la nostra Església diocesana. L’apòstol Pau ens ha dit que és servidor de l’Església perquè Déu li ha confiat la missió d’anunciar Jesucrist a tothom, sense fer distincions. El servei més preuat del bisbe és l’anunci creient, fidel i joiós de Jesucrist.

El Senyor m’envia a vosaltres a evangelitzar. Tota l’Església de Barcelona ha rebut del Senyor l’encàrrec d’anunciar la bona nova. Avui és urgent i molt necessari donar a conèixer Jesucrist als homes i dones de la nostra societat profundament secularitzada. Catalunya no està al marge dels corrents culturals de l’Europa occidental i participa del seu procés de descristianització. L’Església ha d’oferir el bé més preciós i que ningú més no pot donar-li: la fe en Jesucrist, font de l’esperança que no defrauda. La font de l’esperança per a la nostra arxidiòcesi, com per a tot el món, és Crist, i l’Església és el canal a través del qual passa i es difon l’onada de gràcia que brolla del cor traspassat del Redemptor.

La finalitat del concili provincial Tarraconense ha estat precisament aquesta: com evangelitzar, avui, la nostra societat catalana. I per assolir-ho hem de mirar tota la realitat eclesial i social del nostre país amb una immensa simpatia, amb la mirada del Bon Pastor (cf. Concili provincial Tarraconense, Prefaci). Així ho afirma el document episcopal “Arrels cristianes de Catalunya”. Joan Pau II, en la seva encíclica missionera, deia que els cristians “són signe de l’evangeli àdhuc per la fidelitat a la pàtria, al poble, a la cultura nacional, però sempre amb la llibertat que Crist ha portat”, i dirigint-se a Catalunya, amb motiu del seu mil·lenari, va afirmar: “Cal assenyalar que l’acció de l’Església ha anat configurant el poble català amb tots els trets propis: culturals, sociopolítics i econòmics. Aquesta herència” —continua afirmant el Papa— “us crida a tots a acréixer les virtuts cíviques, humanes i cristianes que han distingit els fills i les filles de Catalunya.”

Tots som ben conscients de les dificultats que tenim en el treball de l’evangelització i de l’activitat pastoral. Aquestes dificultats les experimenten més els preveres i amb força mesura els altres fidels que estan més compromesos en la pastoral en el si de les parròquies, comunitats, institucions eclesials i enmig de la societat. Comprenc la vostra fatiga i fins i tot el vostre desencís. Molts de vosaltres viviu en el vostre interior el dolor que ocasiona sempre una modificació de la circumscripció de l’arxidiòcesi. Tanmateix em plau posar en relleu el vostre lliurament generós a l’Església que estimeu, el vostre zel amarat de caritat pastoral i el vostre servei constantment renovat i animat per l’adhesió personal a Jesucrist mort i ressuscitat. Us en dono gràcies i us dic que estic i estaré sempre al vostre costat per compartir com a pròpies les vostres alegries i les vostres tristeses.

El Gènesi ens ha recordat com Abraham i Sara desitjaven freturosament un fill, el fill de les promeses reiterades de Déu. Quina joia no devia tenir Sara, ja anciana, aquell dia que va preparar els panets, quan l’hoste diví li va dir que quan tornés el proper any ella tindria un fill! La vinguda i l’acció de Déu sempre és desconcertant i dóna confiança davant totes les dificultats. Desitjo, benvolguts, que Crist ressuscitat ompli sempre de serenor, d’esperança i d’il·lusió els nostres cors i el treball que realitzarem conjuntament en l’Església i en la societat. El Senyor de la glòria ens ha promès que estarà amb nosaltres dia rere dia fins a la consumació del món.

Per viure aquesta presència de Crist, cap i pastor, en l’Església i en les nostres comunitats eclesials, cal acollir i escoltar Jesús com ho va fer aquella família amiga seva de Betània. L’evangeli d’avui ens ho recorda. Això ens mena a assolir la santedat, que és la vocació primera i fonamental que el Pare dirigeix a tots els cristians en Jesucrist per mitjà de l’Esperit. Els sants i santes de la nostra arxidiòcesi, des de santa Eulàlia fins a sant Josep Oriol, són els testimonis més esplèndids de la dignitat conferida als deixebles de Crist. Em plau posar en relleu el testimoniatge del Dr. Pere Tarrés, membre de la Federació de Joves Cristians, metge i sacerdot d’aquest presbiteri diocesà, que el proper 5 de setembre serà beatificat pel papa Joan Pau II a Loreto juntament amb dos militants de l’Acció Catòlica italiana.

Realitzar un treball pastoral que doni prioritat a la pregària, personal i comunitària, significa reconèixer la primacia de la gràcia. Hi ha una temptació que assetja sempre el camí espiritual i l’acció pastoral mateixa: pensar que els resultats depenen de la nostra capacitat de fer i de programar. Potser per això Jesús va dir a Marta que estava preocupada i neguitosa per moltes coses, però que només n’hi ha una de necessària: escoltar als peus del Mestre la seva paraula.

Arreu els cristians tenim el repte de fer de l’Església —és a dir, de cadascun de nosaltres i de totes les realitats eclesials— la casa i l’escola de la comunió, si de debò volem ser fidels al designi de Déu i respondre també a les profundes esperances del món. Això ens demana a tots viure una autèntica espiritualitat de comunió. L’Església apareix més com una comunió si cada comunitat cristiana és capaç d’acollir tots els dons de l’Esperit. El Papa afirma que “la unitat de l’Església no és uniformitat, sinó integració orgànica de les legítimes diversitats; és la realitat de molts membres units en l’únic cos de Crist” (A l’inici del nou mil·lenni, 46).

L’Església ha de viure un amor preferencial pels pobres. Recordant el meu lema episcopal —“La caritat de Crist ens urgeix”—, desitjo fer present que aquesta consideració paulina ens mou a estimar Déu i el proïsme i a no separar mai aquests dos amors. No som del món, però vivim en el món i estimem el món creat per Déu i volem realitzar-hi el seu pla creador i redemptor. En aquest sentit, el concili Vaticà II afirma que “els cristians han de cercar i assaborir allò que és de dalt; això no disminueix, sinó que més aviat augmenta, la gravetat de l’obligació de treballar amb tots els homes en la construcció d’un món més humà” (Gaudium et spes, 57). Benvolguts laics i laiques, estigueu molt presents com a cristians en el món. El Senyor us confia especialment aquest camp de la seva vinya, i és assumint aquest compromís que estimeu Déu i els germans.

Vinc de la venerada Església metropolitana i primada de Tarragona que em va acollir amb actitud d’afecte i de col·laboració i que m’honoro d’haver servit amb el meu ministeri episcopal. Aquesta seu metropolitana de Barcelona que el Senyor em confia ha de treballar ben unida amb la de Tarragona per tal de continuar i intensificar la pastoral de conjunt que s’està realitzant al servei de l’Església a Catalunya. Com una anella més de la llarga successió apostòlica d’aquesta seu, vinc després del Sr. Cardenal Ricard M. Carles, que ha esmerçat amb sol·licitud apostòlica catorze anys del seu ministeri episcopal al servei d’aquesta porció del poble de Déu. Vaig col·laborar amb ell com a bisbe auxiliar en aquesta seu durant un temps a l’inici del seu pontificat. Us agraeixo, Sr. Cardenal, el vostre lliurament. El meu agraïment es dirigeix també al Sr. Bisbe Auxiliar Mons. Joan Carrera pel seu constant treball al servei d’aquesta Església; per a mi i per a l’arxidiòcesi, Sr. Bisbe, sereu un ajut molt necessari i molt valuós. Una salutació cordial a qui ha estat fins ara bisbe auxiliar, Mons. Pere Tena Garriga. Tinc també present el servei realitzat pel Sr. Administrador Apostòlic Mons. Josep Àngel Saiz. El meu record va dirigit ara als antecessors meus ja traspassats, d’una manera especial a qui vaig servir més de prop com a vicari general i després com a bisbe auxiliar, Sr. Cardenal Narcís Jubany Arnau.

Compto amb tots vosaltres, diocesans, i confio plenament en la vostra col·laboració constant i generosa. Em dirigeixo, en primer lloc, a vosaltres, molt estimats preveres que sereu sempre els més íntims i immediats col·laboradors del meu ministeri episcopal. El pastoratge de l’arxidiòcesi el faré sempre amb els vostres consells i la vostra participació. Hi ha entre tots nosaltres una profunda relació sacramental, ja que pel sagrament de l’orde participem del mateix sacerdoci ministerial de Crist. Procuraré que trobeu sempre en mi un amic, un germà i un pare. Us estimo a tots per igual. Tindreu ben obertes les portes del meu cor i de casa meva, sempre i a qualsevol hora. Els diaques estaran molt a prop del meu ministeri, exercint el servei que caracteritza el do sacramental que han rebut en bé de l’Església diocesana.

Els seminaristes del nostre seminari sou la joia de l’Església. Vosaltres heu acollit amb generositat i valentia la crida que el Senyor us ha fet de servir-lo a ell i a l’Església en un futur proper en el ministeri presbiteral. Invito a tots els estimats joves de l’arxidiòcesi que considerin la vida com un do de Déu i que escoltin amb disponibilitat la crida de Jesús.

Benvolguts religiosos i religioses, de vida contemplativa i de vida activa, homes i dones de vida consagrada. Vosaltres engalaneu la nostra arxidiòcesi vivint fidelment el vostre respectiu carisma i treballant en diversos camps de l’Església i de la societat, contribuint així en l’edificació de tot el cos místic de Crist cercant el bé d’aquesta Església particular. Per a mi sereu sempre uns membres estimats i valuosos de l’Església i des de la vostra vida comunitària demanaré i agrairé la vostra col·laboració en la pastoral diocesana.

Les meves paraules plenes d’afecte van ara dirigides a vosaltres, laics i laiques de l’arxidiòcesi de Barcelona, que us sentiu Església i que participeu en el si de les parròquies, moviments, consells i institucions eclesials, i que esteu compromesos com a cristians en les realitats de la societat. La diòcesi necessita la vostra participació i col·laboració i esmerçaré temps i dedicació per a tots vosaltres. El tracte familiar i constant entre nosaltres ha de ser motiu d’esperança, d’un profit eclesial ben abundós i d’un reforçament més espontani de l’obra pastoral. Tinc molt present en la meva pregària i afecte els malalts, els pobres i els marginats i totes les persones que sofreixen per diversos motius.

Agradezco al señor Nuncio Apostólico de Su Santidad su participación en esta celebración y la imposición del palio esta mañana en la Catedral por encargo del Santo Padre. La comunión con el sucesor de Pedro será siempre el signo de una realidad profunda: la de sentirnos miembros de la Iglesia de Jesucristo extendida de Oriente a Occidente, y a la vez enriquece nuestra conciencia de catolicidad.

Deseo agradecer también al señor Cardenal de Madrid y presidente de la Conferencia Episcopal Española, a los señores arzobispos y obispos su participación en esta eucaristía como expresión de la colegialidad afectiva y efectiva que propicia un fecundo trabajo eclesial. Gràcies, d’una manera especial, als bisbes de les diòcesis que tenen la seva seu a Catalunya, a tots ells reitero el meu servei al treball conjunt en bé de la comunió i de la missió de les nostres Esglésies.

Agraeixo al Molt Honorable Senyor President de la Generalitat, al Molt Honorable Senyor President del Parlament de Catalunya, al Sr. Alcalde de Barcelona, al Sr. President de la Diputació i a totes les altres autoritats la seva atenció i deferència per fer-se presents i per participar en aquest acte. Corresponc al seu gest amb el meu agraïment i amb el desig de col·laboració lleial, des de l’angle que em pertoca, a la seva dedicació al bé comú.

Gràcies a les meves germanes, nebots i familiars, i especialment als meus estimats pares, que per la comunió dels sants han estat molt a prop nostre. Sempre he trobat en la família el suport i l’ajut amarat d’amor que tots necessitem en la vida.

El meu agraïment es dirigeix als sacerdots, religiosos i religioses i laics i laiques de l’estimada arxidiòcesi metropolitana i primada de Tarragona i de les altres diòcesis que heu volgut acompanyar-me en aquesta entranyable celebració. Que Déu us ho pagui.

Que Maria, sota les entranyables advocacions de la Mare de Déu de la Mercè i de la Mare de Déu de Montserrat, intercedeixi amb amor maternal en el camí que junts encetem al servei de l’Església que peregrina a Barcelona.
__________________________

- Butlla del Sant Pare Joan Pau II: Nomenament
- Butlla del Sant Pare Joan Pau II: Província Eclesiàstica
- Homilia a la Catedral
- Paraules del Nunci
- Paraules del Cardenal Carles
- Salutació del degà president del capítol de la catedral

- Curriculum del bisbe Lluís (castellà)

- Imatges al bisbat i a la catedral: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24
- Imatges de Santa Maria del Mar: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
(més imatges en preparació)
- Fragments de Vídeo: Entrada (5 Mb), Interior (1,5 Mb)
(fotos del bisbat i de la catedral d'Agustí Codinach)

 pujar