|
Amb goig inicio avui el meu ministeri
episcopal en aquesta estimada Església metropolitana de
Barcelona en la qual he rebut el baptisme —aquesta Basílica
de Santa Maria del Mar m’ho recorda entranyablement—,
la vocació sacerdotal, el ministeri presbiteral i episcopal.
Vinc a tots vosaltres amb una actitud d’agraïment i
perquè prengueu possessió de mi. Sóc ben
conscient que l’encàrrec que el Sant Pare m’ha
confiat consisteix a estimar i servir aquesta Església
que té unes arrels antiquíssimes i que fretura per
ser sempre fidel al Senyor per tal d’anunciar la bona nova
de Jesús als homes i dones de la nostra societat.
La paraula de Déu d’aquest diumenge il·lumina
de manera ben diàfana el ministeri del bisbe diocesà
i el treball de tots els membres de la nostra Església
diocesana. L’apòstol Pau ens ha dit que és
servidor de l’Església perquè Déu li
ha confiat la missió d’anunciar Jesucrist a tothom,
sense fer distincions. El servei més preuat del bisbe és
l’anunci creient, fidel i joiós de Jesucrist.
El Senyor m’envia a vosaltres a evangelitzar. Tota l’Església
de Barcelona ha rebut del Senyor l’encàrrec d’anunciar
la bona nova. Avui és urgent i molt necessari donar a conèixer
Jesucrist als homes i dones de la nostra societat profundament
secularitzada. Catalunya no està al marge dels corrents
culturals de l’Europa occidental i participa del seu procés
de descristianització. L’Església ha d’oferir
el bé més preciós i que ningú més
no pot donar-li: la fe en Jesucrist, font de l’esperança
que no defrauda. La font de l’esperança per a la
nostra arxidiòcesi, com per a tot el món, és
Crist, i l’Església és el canal a través
del qual passa i es difon l’onada de gràcia que brolla
del cor traspassat del Redemptor.
La finalitat del concili provincial Tarraconense ha estat precisament
aquesta: com evangelitzar, avui, la nostra societat catalana.
I per assolir-ho hem de mirar tota la realitat eclesial i social
del nostre país amb una immensa simpatia, amb la mirada
del Bon Pastor (cf. Concili provincial Tarraconense, Prefaci).
Així ho afirma el document episcopal “Arrels cristianes
de Catalunya”. Joan Pau II, en la seva encíclica
missionera, deia que els cristians “són signe de
l’evangeli àdhuc per la fidelitat a la pàtria,
al poble, a la cultura nacional, però sempre amb la llibertat
que Crist ha portat”, i dirigint-se a Catalunya, amb motiu
del seu mil·lenari, va afirmar: “Cal assenyalar que
l’acció de l’Església ha anat configurant
el poble català amb tots els trets propis: culturals, sociopolítics
i econòmics. Aquesta herència” —continua
afirmant el Papa— “us crida a tots a acréixer
les virtuts cíviques, humanes i cristianes que han distingit
els fills i les filles de Catalunya.”
Tots som ben conscients de les dificultats que tenim en el treball
de l’evangelització i de l’activitat pastoral.
Aquestes dificultats les experimenten més els preveres
i amb força mesura els altres fidels que estan més
compromesos en la pastoral en el si de les parròquies,
comunitats, institucions eclesials i enmig de la societat. Comprenc
la vostra fatiga i fins i tot el vostre desencís. Molts
de vosaltres viviu en el vostre interior el dolor que ocasiona
sempre una modificació de la circumscripció de l’arxidiòcesi.
Tanmateix em plau posar en relleu el vostre lliurament generós
a l’Església que estimeu, el vostre zel amarat de
caritat pastoral i el vostre servei constantment renovat i animat
per l’adhesió personal a Jesucrist mort i ressuscitat.
Us en dono gràcies i us dic que estic i estaré sempre
al vostre costat per compartir com a pròpies les vostres
alegries i les vostres tristeses.
El Gènesi ens ha recordat com Abraham i Sara desitjaven
freturosament un fill, el fill de les promeses reiterades de Déu.
Quina joia no devia tenir Sara, ja anciana, aquell dia que va
preparar els panets, quan l’hoste diví li va dir
que quan tornés el proper any ella tindria un fill! La
vinguda i l’acció de Déu sempre és
desconcertant i dóna confiança davant totes les
dificultats. Desitjo, benvolguts, que Crist ressuscitat ompli
sempre de serenor, d’esperança i d’il·lusió
els nostres cors i el treball que realitzarem conjuntament en
l’Església i en la societat. El Senyor de la glòria
ens ha promès que estarà amb nosaltres dia rere
dia fins a la consumació del món.
Per viure aquesta presència de Crist, cap i pastor, en
l’Església i en les nostres comunitats eclesials,
cal acollir i escoltar Jesús com ho va fer aquella família
amiga seva de Betània. L’evangeli d’avui ens
ho recorda. Això ens mena a assolir la santedat, que és
la vocació primera i fonamental que el Pare dirigeix a
tots els cristians en Jesucrist per mitjà de l’Esperit.
Els sants i santes de la nostra arxidiòcesi, des de santa
Eulàlia fins a sant Josep Oriol, són els testimonis
més esplèndids de la dignitat conferida als deixebles
de Crist. Em plau posar en relleu el testimoniatge del Dr. Pere
Tarrés, membre de la Federació de Joves Cristians,
metge i sacerdot d’aquest presbiteri diocesà, que
el proper 5 de setembre serà beatificat pel papa Joan Pau
II a Loreto juntament amb dos militants de l’Acció
Catòlica italiana.
Realitzar un treball pastoral que doni prioritat a la pregària,
personal i comunitària, significa reconèixer la
primacia de la gràcia. Hi ha una temptació que assetja
sempre el camí espiritual i l’acció pastoral
mateixa: pensar que els resultats depenen de la nostra capacitat
de fer i de programar. Potser per això Jesús va
dir a Marta que estava preocupada i neguitosa per moltes coses,
però que només n’hi ha una de necessària:
escoltar als peus del Mestre la seva paraula.
Arreu els cristians tenim el repte de fer de l’Església
—és a dir, de cadascun de nosaltres i de totes les
realitats eclesials— la casa i l’escola de la comunió,
si de debò volem ser fidels al designi de Déu i
respondre també a les profundes esperances del món.
Això ens demana a tots viure una autèntica espiritualitat
de comunió. L’Església apareix més
com una comunió si cada comunitat cristiana és capaç
d’acollir tots els dons de l’Esperit. El Papa afirma
que “la unitat de l’Església no és uniformitat,
sinó integració orgànica de les legítimes
diversitats; és la realitat de molts membres units en l’únic
cos de Crist” (A l’inici del nou mil·lenni,
46).
L’Església ha de viure un amor preferencial pels
pobres. Recordant el meu lema episcopal —“La caritat
de Crist ens urgeix”—, desitjo fer present que aquesta
consideració paulina ens mou a estimar Déu i el
proïsme i a no separar mai aquests dos amors. No som del
món, però vivim en el món i estimem el món
creat per Déu i volem realitzar-hi el seu pla creador i
redemptor. En aquest sentit, el concili Vaticà II afirma
que “els cristians han de cercar i assaborir allò
que és de dalt; això no disminueix, sinó
que més aviat augmenta, la gravetat de l’obligació
de treballar amb tots els homes en la construcció d’un
món més humà” (Gaudium et spes, 57).
Benvolguts laics i laiques, estigueu molt presents com a cristians
en el món. El Senyor us confia especialment aquest camp
de la seva vinya, i és assumint aquest compromís
que estimeu Déu i els germans.
Vinc de la venerada Església metropolitana i primada de
Tarragona que em va acollir amb actitud d’afecte i de col·laboració
i que m’honoro d’haver servit amb el meu ministeri
episcopal. Aquesta seu metropolitana de Barcelona que el Senyor
em confia ha de treballar ben unida amb la de Tarragona per tal
de continuar i intensificar la pastoral de conjunt que s’està
realitzant al servei de l’Església a Catalunya. Com
una anella més de la llarga successió apostòlica
d’aquesta seu, vinc després del Sr. Cardenal Ricard
M. Carles, que ha esmerçat amb sol·licitud apostòlica
catorze anys del seu ministeri episcopal al servei d’aquesta
porció del poble de Déu. Vaig col·laborar
amb ell com a bisbe auxiliar en aquesta seu durant un temps a
l’inici del seu pontificat. Us agraeixo, Sr. Cardenal, el
vostre lliurament. El meu agraïment es dirigeix també
al Sr. Bisbe Auxiliar Mons. Joan Carrera pel seu constant treball
al servei d’aquesta Església; per a mi i per a l’arxidiòcesi,
Sr. Bisbe, sereu un ajut molt necessari i molt valuós.
Una salutació cordial a qui ha estat fins ara bisbe auxiliar,
Mons. Pere Tena Garriga. Tinc també present el servei realitzat
pel Sr. Administrador Apostòlic Mons. Josep Àngel
Saiz. El meu record va dirigit ara als antecessors meus ja traspassats,
d’una manera especial a qui vaig servir més de prop
com a vicari general i després com a bisbe auxiliar, Sr.
Cardenal Narcís Jubany Arnau.
Compto amb tots vosaltres, diocesans, i confio plenament en la
vostra col·laboració constant i generosa. Em dirigeixo,
en primer lloc, a vosaltres, molt estimats preveres que sereu
sempre els més íntims i immediats col·laboradors
del meu ministeri episcopal. El pastoratge de l’arxidiòcesi
el faré sempre amb els vostres consells i la vostra participació.
Hi ha entre tots nosaltres una profunda relació sacramental,
ja que pel sagrament de l’orde participem del mateix sacerdoci
ministerial de Crist. Procuraré que trobeu sempre en mi
un amic, un germà i un pare. Us estimo a tots per igual.
Tindreu ben obertes les portes del meu cor i de casa meva, sempre
i a qualsevol hora. Els diaques estaran molt a prop del meu ministeri,
exercint el servei que caracteritza el do sacramental que han
rebut en bé de l’Església diocesana.
Els seminaristes del nostre seminari sou la joia de l’Església.
Vosaltres heu acollit amb generositat i valentia la crida que
el Senyor us ha fet de servir-lo a ell i a l’Església
en un futur proper en el ministeri presbiteral. Invito a tots
els estimats joves de l’arxidiòcesi que considerin
la vida com un do de Déu i que escoltin amb disponibilitat
la crida de Jesús.
Benvolguts religiosos i religioses, de vida contemplativa i de
vida activa, homes i dones de vida consagrada. Vosaltres engalaneu
la nostra arxidiòcesi vivint fidelment el vostre respectiu
carisma i treballant en diversos camps de l’Església
i de la societat, contribuint així en l’edificació
de tot el cos místic de Crist cercant el bé d’aquesta
Església particular. Per a mi sereu sempre uns membres
estimats i valuosos de l’Església i des de la vostra
vida comunitària demanaré i agrairé la vostra
col·laboració en la pastoral diocesana.
Les meves paraules plenes d’afecte van ara dirigides a
vosaltres, laics i laiques de l’arxidiòcesi de Barcelona,
que us sentiu Església i que participeu en el si de les
parròquies, moviments, consells i institucions eclesials,
i que esteu compromesos com a cristians en les realitats de la
societat. La diòcesi necessita la vostra participació
i col·laboració i esmerçaré temps
i dedicació per a tots vosaltres. El tracte familiar i
constant entre nosaltres ha de ser motiu d’esperança,
d’un profit eclesial ben abundós i d’un reforçament
més espontani de l’obra pastoral. Tinc molt present
en la meva pregària i afecte els malalts, els pobres i
els marginats i totes les persones que sofreixen per diversos
motius.
Agradezco al señor Nuncio Apostólico de Su Santidad
su participación en esta celebración y la imposición
del palio esta mañana en la Catedral por encargo del Santo
Padre. La comunión con el sucesor de Pedro será
siempre el signo de una realidad profunda: la de sentirnos miembros
de la Iglesia de Jesucristo extendida de Oriente a Occidente,
y a la vez enriquece nuestra conciencia de catolicidad.
Deseo agradecer también al señor Cardenal de Madrid
y presidente de la Conferencia Episcopal Española, a los
señores arzobispos y obispos su participación en
esta eucaristía como expresión de la colegialidad
afectiva y efectiva que propicia un fecundo trabajo eclesial.
Gràcies, d’una manera especial, als bisbes de les
diòcesis que tenen la seva seu a Catalunya, a tots ells
reitero el meu servei al treball conjunt en bé de la comunió
i de la missió de les nostres Esglésies.
Agraeixo al Molt Honorable Senyor President de la Generalitat,
al Molt Honorable Senyor President del Parlament de Catalunya,
al Sr. Alcalde de Barcelona, al Sr. President de la Diputació
i a totes les altres autoritats la seva atenció i deferència
per fer-se presents i per participar en aquest acte. Corresponc
al seu gest amb el meu agraïment i amb el desig de col·laboració
lleial, des de l’angle que em pertoca, a la seva dedicació
al bé comú.
Gràcies a les meves germanes, nebots i familiars, i especialment
als meus estimats pares, que per la comunió dels sants
han estat molt a prop nostre. Sempre he trobat en la família
el suport i l’ajut amarat d’amor que tots necessitem
en la vida.
El meu agraïment es dirigeix als sacerdots, religiosos i
religioses i laics i laiques de l’estimada arxidiòcesi
metropolitana i primada de Tarragona i de les altres diòcesis
que heu volgut acompanyar-me en aquesta entranyable celebració.
Que Déu us ho pagui.
Que Maria, sota les entranyables advocacions de la Mare de Déu
de la Mercè i de la Mare de Déu de Montserrat, intercedeixi
amb amor maternal en el camí que junts encetem al servei
de l’Església que peregrina a Barcelona.
__________________________
- Butlla del Sant
Pare Joan Pau II: Nomenament
- Butlla del Sant Pare Joan Pau II:
Província Eclesiàstica
- Homilia
a la Catedral
- Paraules del Nunci
- Paraules del Cardenal
Carles
- Salutació
del degà president del capítol de la catedral
- Curriculum del bisbe
Lluís (castellà)
- Imatges al bisbat i a la catedral: 1,
2,
3,
4,
5,
6,
7,
8,
9,
10,
11,
12,
13,
14,
15,
16,
17,
18,
19,
20,
21,
22,
23,
24
- Imatges de Santa Maria del Mar: 1,
2,
3,
4,
5,
6,
7,
8,
9,
10,
11,
12
(més imatges en preparació)
- Fragments de Vídeo: Entrada
(5 Mb), Interior
(1,5 Mb)
(fotos del bisbat i de la catedral d'Agustí Codinach)
|