|
Va néixer a Barcelona el 29 d’abril de
1937. L’any 1954, un cop acabat el batxillerat, entrà en
el Seminari Major diocesà de Barcelona, on va cursar els
estudis eclesiàstics. Durant els estudis eclesiàstics
cursà també els estudis de magisteri.
Va ser ordenat prevere el 17 de setembre
de 1961 per l’arquebisbe-bisbe Gregorio Modrego Casaus,
a la parròquia de Santa Maria de Cornellà.
Va ser enviat a Roma l’any 1962 per
ampliar estudis de dret canònic. A la Universitat
Pontifícia Lateranense va obtenir l’any 1967 el grau de
doctor in utroque iure amb una tesi doctoral
sobre "El derecho de asociación en la Iglesia".
De tornada a Barcelona va ser membre de
l’equip sacerdotal del Guinardó —el seu barri natal—,
professor de religió a l’Institut IPSE de Barcelona,
consiliari dels Equips de Matrimonis de la Mare de Déu i
consiliari diocesà dels Graduats d’Acció Catòlica.
Va ser notari-secretari del Tribunal
Eclesiàstic de Barcelona, i l’any 1973 va ser nomenat
jutge eclesiàstic d’aquest Tribunal. Ha estat professor
de dret canònic a la Facultat de Teologia de Catalunya,
a l’Institut Teològic Martí Codolar dels Pares Salesians
i a l’Institut Superior de Ciències Religioses.
L’any 1979 el cardenal Narcís Jubany el
va nomenar vicari general de Barcelona, amb l’encàrrec
especial d’assegurar la coordinació de tots els
organismes de la Cúria diocesana.
El 1987 se li ampliaren les funciones: se
le confià la coordinació dels tres consells diocesans
–l’Episcopal, el Presbiteral i el Pastoral-, la
presidència de la comissió assessora de nomenaments
parroquials i fou nomenat membre del Consell de
Consultors.
El 13 de novembre de 1987 el papa Joan
Pau II el va nomenar bisbe auxiliar de Barcelona. Va
rebre l’ordenació episcopal el 27 de desembre del mateix
any a la Catedral de Barcelona.
Des de l’any 1971 fins l’any 1977 va ser
vicesecretari de la Conferència Episcopal Tarraconense i
l’any 1977 va passar a ser-ne secretari. A la
Conferència Episcopal Tarraconense va ser l’encarregat
de la pastoral de joventut, de la pastoral de la salut i
de les relacions amb els ordes i les congregacions
religiosos.
Quan Mons. Ricard M. Carles va ser
nomenat arquebisbe de Barcelona el va nomenar vicari
general.
L’any 1983 va ser elegit president de
l’Associació Espanyola de Canonistes i el 1986 va
publicar el llibre Las Asociaciones de fieles,
del qual s’han fet cinc edicions en castellà i una en
italià.
Des de l’any 1990 fins l’any 2002 va ser
president de la Junta Episcopal d’Assumptes Jurídics de
la Conferència Episcopal Espanyola, i actualment és
membre d’aquesta Junta Episcopal.
El 17 de maig de 1991 va ser nomenat
bisbe de Tortosa. Prengué possessió de la diòcesi el 7
de juliol de 1991. Com a bisbe de Tortosa va participar
en el Concili Provincial Tarraconense.
El 20 de febrer de 1997 va ser nomenat
arquebisbe metropolità de Tarragona i va prendre
possessió d’aquesta seu metropolitana i primada el 13
d’abril del mateix any. És president de la Conferència
Episcopal Tarraconense i membre de la Comissió Permanent
de la Conferència Episcopal Espanyola.
L’any 1996 el papa Joan Pau II el va
nomenar consultor del Consell Pontifici per als Laics,
encàrrec que li va ser renovat per un quinquenni més el
27 de novembre de 2002.
El 16 de desembre de 2002 el sant pare
Joan Pau II el va nomenar membre del Consell Pontifici
per als Textos Legislatius.
El 15 de juny de 2004 fou nomenat
arquebisbe metropolità de Barcelona i gran canceller de
la Facultat de Filosofia de Catalunya i de la Facultat
de Teologia de Catalunya.
El dia 8 de març de l’any 2005 fou elegit
membre del Comitè Executiu de la Conferència Episcopal
Espanyola i és membre de la Comissió Permanent de la
Conferència.
El dia 8 de juliol de 2006 el sant pare
Benet XVI el nomenà membre del Tribunal Suprem de la
Signatura Apostòlica.
El 30 de març de 2007 rebé el títol de
Fill Adoptiu de la ciutat de Tarragona.
El 17 d’octubre de 2007 Benet XVI anuncià
el seu nomenament com a cardenal.
El 24
de novembre de 2007 va ésser creat cardenal.
Ha publicat molts treballs a les revistes
especialitzades i de divulgació sobre qüestions
canòniques i pastorals, relatives especialment al
matrimoni, a l’organització de l’Església i a les
relacions entre l’Església i l’Estat. |