• Dimarts, 3 de Març de 2009
Presentació de l’Estudi sobre la tasca social dels religiosos a Catalunya.

Paraules del Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach

a la Presentació de l’Estudi sobre la tasca social
dels religiosos i religioses a Catalunya

Barcelona 2 de març de 2009

 

Agraeixo al Sr. Vicepresident de la Generalitat de Catalunya que m’hagi concedit la paraula en aquest acte entranyable i important per Catalunya, pels instituts de vida consagrada, que inclouen els ordes, les congregacions, societats de vida apostòlica i els instituts seculars, i també pels bisbes de Catalunya

 

Les meves paraules són d’agraïment als religiosos i religioses de Catalunya pel treball que han realitzat i estan realitzant en els més diversíssims camps per tal de servir a les persones. El meu agraïment es fa ressò de l’agraïment de tots els germans bisbes de les diòcesis catalanes.

 

El Professor Estruch ens ha presentat una síntesi de l’estudi realitzat encarregat per la Direcció General d’Afers Religiosos. La Dra. Montserrat Coll, d’acord amb la Unió de Religiosos de Catalunya, volia un estudi que permetés conèixer quines tasques socials duen a terme a Catalunya els membres dels instituts de vida consagrada i de les societats de vida apostòlica del país. Avui hem tingut el goig de conèixer els resultats i d’escoltar les primícies que posa en relleu un conjunt de dades molt positives en ordre a valorar la presència i l’actuació d’aquells homes i dones i a reconèixer els serveis preuats que estan realitzant.

 

És molt satisfactori posar en relleu com aquestes institucions eclesials estan realitzant uns serveis que harmonitzen amb el carisma i finalitat del respectiu fundador o fundadora amb les adaptacions que demana el pas del temps. Però coincidint en el que és substancial, és a dir, en l’atenció a moltíssimes persones pobres, malaltes, immigrants, maltractades, empresonades, analfabetes, etc. El seu carisma els porta a donar resposta a les noves necessitats que l’evolució de la societat va presentant.

 

En aquest sentit, el Dr. Estruch ens ha dit que l’àmbit que en aquests moments concentra un major nombre de serveis és el de l’atenció als immigrants, seguit de les activitats de sensibilització ciutadana, la inserció econòmica i social, la beneficència i l’àmbit de la salut.

 

Penso que el resultat de l’estudi realitzat manifesta clarament les motivacions vocacionals personals i profundes dels religiosos i religioses en les seves actuacions. Lliurats radicalment a Déu, fan de la seva vida un servei als germans perquè entenen i viuen les paraules de Jesús que tot el que fem a una persona per petita i pobra que sigui ho fem a Ell i el que ens diu l’apòstol Joan: no podem estimar a Déu que no veiem si no estimem al proïsme que veiem. Juntament els dos principis evangèlics esmentats pel Dr. Estruch, em plau afegir-ne un altre: “Feu les vostres bones obres davant els homes perquè en veure-les donin glòria al vostre Pare del cel”. Penso que aquests tres principis evangèlics els apliquen els religiosos i les religioses en els seus serveis que presten. Qui estima Déu veritablement no pot no estimar els germans.

 

La història del nostre país no es pot fer sense incloure aquesta munió de serveis que han prestat i presten tots els instituts de vida consagrada. Coneixent amb dades i percentatges els treballs i els serveis que presten aquests homes i dones que han seguit a Jesús radicalment en la pobresa,  l’obediència i la castedat, podem pensar què serien les nostres ciutats i pobles sense aquesta presència i activitat en la multiplicitat de camps que incideixen en la vida de les persones des del seu naixement fins a la mort. Serien ciutats i pobles empobrits. Això ajuda a les religioses i als religiosos a tenir una deguda i ben legítima autoestima.

 

Em plau agrair, en nom dels germans bisbes, aquesta iniciativa i aquest estudi i especialment el que els estimats religiosos i religioses  han realitzat i realitzen al servei de tantes persones i preferentment els pobres, els necessitats i els marginats. Ho fan per amor a totes elles i per amor a Déu. Benvolguts religiosos i religioses, que Déu us ho pagui i que la societat us ho reconegui i els homes i les dones en veure tot això bo que feu, glorifiquin al Pare del cel.

 

VERSIÓN EN CASTELLANO


Palabras del Sr. Cardenal de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach

en la presentación del estudio sobre la Obra Social

de los religiosos y religiosas en Cataluña

Barcelona 2 de marzo de 2009

 

Agradezco al Sr. Vicepresidente de la Generalitat de Cataluña que me haya concedido la palabra en este acto entrañable e importante para Cataluña, para los institutos de vida consagrada, que incluyen las órdenes, las congregaciones, sociedades de vida  apostólica y los institutos seculares, y también para los obispos de Cataluña.

 

Mis palabras son de agradecimiento a los religiosos y religiosas de Cataluña por el trabajo que han realizado y están realizando en los más diversísimos campos con tal de servir a las personas. Mi agradecimiento se hace eco del agradecimiento de todos los hermanos obispos de las diócesis catalanas.

 

El Profesor Estruch nos ha presentado una síntesis del estudio realizado por encargo de la Dirección General de Asuntos Religiosos. La Dra. Montserrat Coll, de acuerdo con la Unión de Religiosos de Cataluña, quería un estudio que permitiera conocer qué tareas sociales llevan a cabo en Cataluña los miembros de los institutos de vida consagrada y de las sociedades de vida apostólica del país. Hoy hemos tenido el gozo de conocer los resultados y de escuchar las primicias que pone de relieve un conjunto de datos muy positivos, en orden a valorar la presencia y la actuación de aquellos hombres y mujeres, y a reconocer los preciados servicios que están realizando.

 

Es muy satisfactorio poner de relieve cómo estas instituciones eclesiales están realizando unos servicios en armonía con el carisma y finalidad del respectivo fundador o fundadora con las adaptaciones que exige el paso del tiempo. Pero coincidiendo en lo que es sustancial, esto es, en la atención a muchísimas personas pobres, enfermas, inmigrantes, maltratadas, encarceladas, analfabetas, etc. Su carisma los empuja a dar respuesta a nuevas necesidades que la evolución de la sociedad va presentando.

 

En este sentido, el Dr. Estruch nos ha dicho que el ámbito que en este momento concentra mayor número de servicios es el de la atención a los inmigrantes, seguidos de las actividades de sensibilización ciudadana, la inserción económica y social, la beneficencia y el ámbito de la salud.

 

Opino que el resultado del estudio realizado manifiesta claramente las motivaciones vocacionales personales y profundas de los religiosos y religiosas en sus actuaciones. Entregados radicalmente a Dios, hacen de su vida un servicio a los hermanos porque entienden y viven las palabras de Jesús que todo lo que hacemos a un apersona por pequeña y pobre que sea, a Él se lo hacemos. Y lo que nos dice el apóstol Juan: no podéis amar a Dios a quien no veis, si no amáis al prójimo al que sí veis. Junto a los dos principios evangélicos mencionados por el Dr. Estruch, me complace añadir otro: “Haced vuestras buenas obras ante los hombres para que al verlas den gloria a vuestro Padre del cielo”. Creo que estos tres principios evangélicos los aplican los religiosos y las religiosas en sus servicios que prestan. Quien de verdad ama a Dios no puede no amar a los hermanos.

 

La historia de nuestro país no puede hacerse sin incluir este cúmulo de servicios que han prestado y siguen prestando todos los institutos de vida consagrada. Conociendo con datos y porcentajes los trabajos y los servicios que prestan estos hombres y mujeres que han seguido a Jesús radicalmente en la pobreza, la obediencia y la castidad, podemos pensar qué serían nuestras ciudades y pueblos sin esta presencia y actividad en la multiplicidad de campos que inciden en la vida de las personas desde su nacimiento hasta la muerte. Serían ciudades y pueblos empobrecidos. Esto ayuda a los religiosos y religiosas a tener una debida y bien legítima autoestima.

 

Me complace agradecer, en nombre de los hermanos obispos, esta iniciativa y este estudio. Y especialmente aquello que los estimados religiosos y religiosas han realizado y realizan al servicio de tantas personas y preferentemente a los pobres, los necesitados y los marginados. Lo hacen por amor a todas ellas y por amor a Dios. Queridos religiosos y religiosas, que Dios os lo pague y que la sociedad os lo reconozca y que los hombres y mujeres al ver todo este bien que hacéis, glorifiquen al Padre del cielo.

 
Més fotografies de l´acte:


Fotografia 1
Fotografia 2
Fotografia 3
Fotografia 4
Fotografia 5
Fotografia 6
Fotografia 7
Fotografia 8
Fotografia 9
Fotografia 10
Fotografia 11
Fotografia 12
 

 pujar