Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 34,4b-6.8-9)

En aquells dies, Moisès es llevà a la matinada i pujà a la muntanya del Sinaí, tal com el Senyor li havia manat.
Portava a les mans les dues tauletes de pedra. El Senyor baixà enmig del núvol i proclamà el seu nom.
Moisès s'estigué allà amb ell. Llavors el Senyor passà davant d'ell tot cridant:
«Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor». Moisès es prosternà tot seguit, l'adorà amb el front fins a terra, i digué: «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, vingueu vós mateix a acompanyar-nos. És veritat que és un poble rebel al jou, però vós ens perdonareu les culpes i els pecats, i fareu de nosaltres la vostra heretat».

Salm responsorial (Dn 3)

R. Glòria i lloança per sempre.
Sou beneït, Senyor, Déu dels nostres pares. / Glòria i lloança per sempre. R.
És beneït el vostre sant nom. / Glòria i lloança per sempre. R.
Sou beneït al vostre temple sant. / Glòria i lloança per sempre. R.
Sou beneït assegut al vostre soli reial. / Glòria i lloança per sempre. R.
Sou beneït a la carrossa de querubins, / quan penetreu amb la mirada els oceans. Glòria i lloança per sempre. R.
Sou beneït al firmament del cel. / Glòria i lloança per sempre. R.

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 13,11-13)

Germans, estigueu contents, refermeu-vos, animeu-vos, viviu en pau i ben avinguts, i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres.
Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau. Us saluda tot el poble sant.
Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 3,16-18)

Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell.
Els qui creuen en ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.

Lectura del libro de los Hechos de los Apóstoles (Ac 8,5-8.14-17)

En aquellos días, Felipe bajó a la ciudad de Samaría y predicaba allí a Cristo. El gentío escuchaba con aprobación lo que decía Felipe, porque habían oído hablar de los signos que hacía, y los estaban viendo: de muchos poseídos salían los espíritus inmundos lanzando gritos, y muchos paralíticos y lisiados se curaban. La ciudad se llenó de alegría. Cuando los apóstoles, que estaban en Jerusalén, se enteraron de que Samaría había recibido la palabra de Dios, enviaron a Pedro y a Juan; ellos bajaron hasta allí y oraron por los fieles, para que recibieran el Espíritu Santo; aún no había bajado sobre ninguno, estaban sólo bautizados en el nombre del Señor Jesús. Entonces les imponían las manos y recibían el Espíritu Santo.

Salmo responsorial 65

R. Aclamad al Señor, tierra entera.
Aclamad al Señor, tierra entera; / tocad en honor de su nombre, / cantad himnos a su gloria. / Decid a Dios: «¡Qué temibles son tus obras!» R.
Que se postre ante ti la tierra entera, / que toquen en tu honor, / que toquen para tu nombre. / Venid a ver las obras de Dios, / sus temibles proezas en favor de los hombres. R.
Transformó el mar en tierra firme, / a pie atravesaron el río. / Alegrémonos con Dios, / que con su poder gobierna eternamente. R.
Fieles de Dios, venid a escuchar, / os contaré lo que ha hecho conmigo. / Bendito sea Dios, que no rechazó mi súplica / ni me retiró su favor. R.

Lectura de la primera carta del apóstol san Pedro 1Pe 3,15-18)

Queridos hermanos: Glorificad en vuestros corazones a Cristo Señor y estad siempre prontos para dar razón de vuestra esperanza a todo el que os la pidiere; pero con mansedumbre y respeto y en buena conciencia, para que en aquello mismo en que sois calumniados queden confundidos los que denigran vuestra buena conducta en Cristo; que mejor es padecer haciendo el bien, si tal es la voluntad de Dios, que padecer haciendo el mal. Porque también Cristo murió por los pecados una vez para siempre: el inocente por los culpables, para conducirnos a Dios. Como era hombre, lo mataron; pero, como poseía el Espíritu, fue devuelto a la vida.

Evangelio según san Juan (Jn 14,15-21)

En aquel tiempo, dijo Jesús a sus discípulos: «Si me amáis, guardaréis mis mandamientos. Yo le pediré al Padre que os dé otro defensor, que esté siempre con vosotros, el Espíritu de la verdad. El mundo no puede recibirlo, porque no lo ve ni lo conoce; vosotros, en cambio, lo conocéis, porque vive con vosotros y está con vosotros. No os dejaré huérfanos, volveré. Dentro de poco el mundo no me verá, pero vosotros me veréis y viviréis, porque yo sigo viviendo. Entonces sabréis que yo estoy con mi Padre, y vosotros conmigo y yo con vosotros. El que acepta mis mandamientos y los guarda, ése me ama; al que me ama lo amará mi Padre, y yo también lo amaré y me revelaré a él.»

L’amor és vocació fonamental i innata de tot ésser humà, creat a imatge i semblança de Déu que és amor. Per això estimar Déu és assemblar-se a Ell. La font, cim i model de l’amor és Déu, que estima tant el món que li dóna el seu Fill únic per salvarlo. El Fill, perfecta imatge del Pare, a la Creu demostra fins a quin punt estima. L’Esperit dóna el fruit de l’amor.

A la vida natural i a la sobrenatural el primer és ser estimat: pels pares ja abans de néixer i per Déu ja des de l’eternitat.

El primer gran Defensor nostre és el Pare que no plany el seu propi Fill sinó que l’entrega per tots nosaltres. L’altre gran Defensor és el Fill Unigènit que no gosa condemnar- nos sinó que mor, ressuscita i està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres. Però el Defensor nostre per antonomàsia és l’Esperit Sant: Jesús prega al Pare que ens donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb nosaltres.

Essent tan ben estimats i sabentnos tan ben defensats, què importa sofrir per haver obrat bé? Més aviat estiguem sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui ens demani raó de l’esperança que tenim.

Josep Lluís Arín Roig

Dilluns (litúrgia hores: 2a setm.): Ac 16,11-15 / Sl 149 / Jn 15,26-16,4a  dimarts: 1Co 15,1-8 / Sl 18 / Jn 14,6- 14
dimecres: Ac 17,15.22- 18,1 / Sl 148 / Jn 16,12-15
dijous: Ac 18,1-8 / Sl 97 / Jn 16,16-20
divendres: Ac 18,9-18 / Sl 46 / Jn 16, 20-23a
dissabte: Ac 18, 23-28 / Sl 46 / Jn 16,23b- 28
diumenge vinent, l’Ascensió del Senyor (lit. hores: pròpia): Ac 1,1-11 / Sl 46 / Ef 1,17-23 / Mt 28,16-20.

 pujar