Cicle C. DIUMENGE SETÈ DE L'ANY

JESÚS I EL SEU MISSATGE ÉS UNA ESCOLA D’AMOR

En acabar de llegir aquest evangeli, on Jesús ens dóna unes normes pràctiques de conducta, el primer pensament que m'ha vingut a la memòria ha estat que Jesús és molt exigent i que demana molt.

Humanament parlant teniu raó els qui penseu d'aquesta manera, però no els qui comptem amb la gràcia de Déu.

Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet (Lc 6,38)
Comencem comentant l'última frase de l'evangeli. La mesura que usem amb els altres, Déu la usarà amb nosaltres . Jesús diu això després d'haver dit : No judiqueu i no sereu judicats, no condemneu i no sereu condemnats, perdoneu i sereu perdonats (Lc 6,37).

Nosaltres estem inclinats a disculpar-nos a nosaltres mateixos i a condemnar els altres. Quan obrem malament tenim excuses envers nosaltres i condemnem el proïsme. Fàcilment veiem la palla de l'ull del nostre germà i no veiem la biga que portem nosaltres. Com pots dir: Germà, deixa’m que et tregui la brossa de l’ull" si tu no veus la biga del teu ? (Lc 6,42).

Hi ha persones que quan es van a confessar la culpa sempre diuen que la té l'esposa o l'espòs, l’amo, el cap de servei o una altra persona i no es reconeixen les pròpies. La majoria de les vegades la culpa és dels dos.

Si presteu diners als qui de cert us els tornaran Qui us ho ha d’agrair? (Lc 6,34).

Presteu sense esperar ser recompensats. Això és estimar de debò. Els bancs no són caritatius, perquè presten esperant poder cobrar l'interès. La persona que presta diners, o que fa un somriure, una paraula de lloança, una salutació un sacrifici, una bona obra etc. esperant la seva recompensa, aquesta persona no estima. Si hagués un pare que estimés solament al seu fill per ser estimat per ell, aquest pare no seria bon pare. L'amor és desinteressat. Presteu sense esperar de rescabalar-vos(Lc 6,35).

Feu als altres allò que voleu que ells us facin (Lc 6,31).
Tots volem ser tractats bé. Que respectin la nostra personalitat, no ens cridin, dissimulin les nostres debilitats, ens comprenguin, etc. però quan es tracta de comprendre els altres i donar ordres fàcilment oblidem aquesta recomanació del Senyor. Volem ser tractats bé i tractem malament els altres.

Podem dir que aquesta és la regla d’or de la caritat fraterna. Voler per a tothom el bé que nosaltres volem. No és suficient no voler fer-li mal o desitjar-li. Jesucrist ens demana més

Estimeu els vostres enemics (Lc 6,37). Si estimeu solament els qui us estimen, qui us ho ha d’agrair ? (Lc 6,32)

Jesucrist amplia els límits de l'amor més enllà dels límits de les comunitats naturals: parents, amics. Jesús ens diu que no hem d’estimar només els qui ens estimen. Quin mèrit té això?. Fins cal estimar els enemics.

Interessant és la primera lectura, com exemple d'amor a l'enemic: Saul persegueix David. I David el sorprèn dormint al campament amb l'espasa al seu costat. El company de David, vol agafar la llança i clavar-li i matar-lo invocant un motiu religiós, dient que Déu ha posat a les mans de David a Saul. David contesta que no el mati perquè és l’ungit del Senyor. Agafa la llança i el gerro d'aigua i des de lluny crida al Rei i li diu: aquí està la teva llança, mana un dels teus criats a recollir-la. I acaba amb aquestes paraules: " que el Senyor em deslliuri d’allargar la mà contra l’ungit de Jahveh!" (I Sam 26, 11)

Jesús ens diu com hem d’estimar els enemics, fent, principalment, tres coses:

-1.Feu bé als qui no us estimen.

Jesús canvia el punt de mira de l'home, desplaça el centre de gravetat del seu interès, el fa sortir de si mateix, mirar Déu, netejar els seus ulls i tornar-los després a la terra per descriure una realitat nova en la qual la llei de l'amor ha superat la de la venjança. L'enemic no és aquella persona que cal perseguir, sinó el proïsme al qui per amor al Pare, cal perdonar i estimar

Penso que sense l'ajuda de Déu és impossible arribar a estimar els nostres enemics, però sant Pau diu: Em veig capaç de tot, gràcies a aquell qui em fa fort (Fil 4,13), i el mateix Jesucrist des de la creu ens dóna un exemple d'amor, quan es dirigeix al Pare dient-li que perdoni els qui el crucificaven, dient que no saben el que fan.

Nosaltres els cristians hem de fer i viure com Jesús. Així ho diu sant Pau: Sigueu imitadors de Déu, com a fills seus estimats, viviu estimant, tal com Crist ens va estimar, i s’entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se a Déu, com a víctima d’olor agradable (Ef5,1-2).

Sant Pere ens diu: Aquest és la vocació que heu rebut, ja que també Crist va patir per nosaltres: així us deixava un exemple perquè seguiu les seves petjades (1Pe 2,21).

Innumerables són els sants màrtirs, deixebles vertaders de Jesucrist, que en el moment de la seva mort han perdonat els seus botxins.

Giovanni Guareschi, l’autor d’un llibre cèlebre " Don Camilo", va passar per diferents camps de concentració nazis, primer a Polònia i després a Alemanya. En acabar la guerra i poder tornar a casa seva del camp de concentració de Wiertzendor-Bergen semblava un esquelet ambulant de tant prim que estava. En arribar a casa seva i abraçar a la seva esposa amb cara riallera ella li va dir: Sembles un vencedor de la guerra. Ell li va contestar: Sí, em sento un vencedor, perquè en tot el temps que he estat en els camps de concentració mai he odiat ningú i m’he esforçat en estimar.

Quan Jesús diu que hem d’estimar els enemics no sol es refereix a aquells que ens persegueixen i ens han molestat, sinó també a aquelles persones que ens són antipàtiques, pobres, no pensen com nosaltres, no podem suportar la seva presència.

El motiu que ens dóna Jesús per estimar els altres és que la recompensa vindrà de part de Déu i que serem els seus fills. Llavors la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim, que és bo en els desagraïts i en els dolents (Lc 6,35) El premi vindrà de més a més, allò important és que siguem fills de Déu i com a conseqüència obtindrem la vida eterna. Jesús ens promet un gran premi i ser fills de l'Altíssim.

Pensar que tot home és imatge de Déu és el principi de tota actitud cristiana.

Acabem dient que ser cristià de debò no és fàcil. Per posar en pràctica els ensenyaments de Jesús cal una gran dosi d'humilitat, que ens faci reconèixer la nostra petitesa i que necessitem de l'ajuda de Déu.

Senyor, us demanem que aquesta eucaristia que estem celebrant ens doni força per estimar els enemics i posar a la pràctica el vostre missatge d’amor.

Que passeu un bon diumenge