La història del Monestir comença l’any 1326 (s. XIV), amb la munificència de la reina Elisenda de Moncada i del rei en Jaume II de Catalunya i Aragó.  Van adquirir el Mas Pedralbes per fundar-hi un monestir de monges. El dia 26 de març fou col·locada la primera pedra i l’any següent, el 1327, fou consagrada ja l’església sota l’advocació de Santa Maria de Pedralbes, per l’arquebisbe de Toledo, Joan d’Aragó, fill del rei Jaume II, assistint també els bisbes de Barcelona, de Vic y d’ Osca.

La Reina volgué que fos habitat per monges clarisses procedents, ja llavors, del Convent de Sant Antoni de Barcelona. Les fundadores o primeres monges que poblaren el Monestir foren 14, essent  la primera abadessa Sor Subirana d’Olzet.

Així s’han anat succeint les generacions de germanes clarisses, fins els nostres dies,  ja que mai no s’ha canviat d’Orde. Sempre hem estat clarisses.

La base de la nostra espiritualitat es la minoritat en la fraternitat i la pràctica de la santa Pobresa, per la que la nostra Mare Sta. Clara lluità fins a l’últim moment de la seva vida a Sant Damià, fins i tot quan el papa Gregori IX volia que acceptes rendes, ella li contestà: “Sant Pare, absolgueu-me dels meus pecats, però no hem priveu del privilegi de la santa Pobresa”.   La història de Sant Damià, bressol de la nostre Orde, és expressió d’una adhesió insubornable a la inspiració i a la lletra de nostre Pare S. Francesc.

Si bé en el transcurs del temps no sempre fou possible la pràctica absoluta de la pobresa com a tal, això no ens impedeix ni ens deslliura de la seva aplicació en quant els bens adquirits o heretats, i la pobresa de cor i despreniment de les coses de la terra sempre estarà al nostre abast.

La II Orde està vinculada al que anomenen Orde Mendicant.

COM ARRIBAR

Tornar enrere